L’Eva, té 31 anys, i va néixer al Port de la Selva, encara que durant molts anys ha viscut a Barcelona. Actualment viu als Estats Units. Es mare d’en Diego, que tot just ara ha fet un anyet.

Quan temps fa que vius als Estats Units?

Fa 2 anys que visc a Lawton, Oklahoma. El primer any va ser un anar i tornar de Barcelona fins aquí, y ara fa uns 10 mesos que hi estic de manera permanent.

Quin va ser el motiu que et va dur a aquest país?

L’ amor! El meu Home és americà, i treballa a l’exèrcit dels Estats Units. El vaig conèixer a Frankfurt (Alemanya). Ell estava destinat a la base militar, i jo estudiava uns mesos allà. Al poc de conèixer-nos li varen tornar a canviar de destí, aquesta vegada a Oklahoma, vaig haver de prendre la decisió de quedar-me al meu país o arriscar-me... en tres mesos ja estàvem vivint junts!

Què és el que t’agrada més de la ciutat on vius?

M’agrada moltíssim la diversitat. Lawton és un poble d’uns 97 mil habitants, i d’ells, més de 20 mil són soldats, més les seves famílies. Això fa que hi hagi poca gent autòctona i a canvi hi hagi infinitat de cultures de tot el món: Hawaii, Korea, Filipines, El Salvador, Alemanya, Gana… Això t’enriqueix i t’obre els sentits.

Quines diferencies hi ha entre els EEUU i el nostre país, pel que fa maternitat?

En Diego va néixer a Barcelona, per a nosaltres era un avantatge, a més de perquè hi tinc als meus metges de sempre, li permetia d'aquesta forma obtenir mes ràpid la doble nacionalitat, i a més jo podia estar acompanyada de la meva família i amics en un moment tan important. Vaig tornar a Lawton quan en Diego tenia dos mesos. Em va sorprendre el ràpid que t'atenen a l'hora de registrar-lo i l'eficiència a l'hora de fer-li un historial complet des que va néixer fins llavors. Ho van posar al dia amb les vacunes que aquí es necessiten de forma obligatòria, bastants més que les d'allà, per exemple, la de la grip. El prevenar és” gratuït”, així com també la de la varicel·la. Quan dic gratuït em refereixo al fet que no et cobren res més addicional a l’assegurança de salut que tinguis (aquí la sanitat està privatitzada).

A en Diego jo li vaig donar el pit de forma exclusiva els 6 primers mesos i encara ho segueixo fent, de forma complementària. Vaig quedar molt decebuda quan em vaig adonar del poc estès que aquesta la LM,i això que la lliga de la llet va començar aquí! Hi ha molt poca gent que ho faci i els que ho fan ,es tapen completament, elles i els nadons, amb una espècie de cabestrell gran, imaginava que com jo, ho vivien d'una manera més natural, i no és així. També m'he adonat de que las mares són molt pràctiques: gairebé no cuinen mai els purés a casa, i utilitzen els “baby foods” (potitos), diàriament, pràctica cada vegada més estesa, i a més supleixen algunes manques d’ aliment donant-los suplements vitamínics des que neixen, com la vitamina D, entre d'altres.

A favor diré les moltes activitats que fan pels bebès. A partir dels tres mesos tens infinitat de coses per fer amb ells, grups de pares per edats, classes de massatges, natació, gymbaby, centres on els pots portar a jugar i la gran majoria són de franc. També valoro molt, que malgrat que la baixa maternal són tan sols 2 mesos, la majoria dels treballs et permeten conciliar la vida laboral i familiar, per això són molt comuns els treballs a mitja jornada on et permeten fer ambdues coses. El Govern dóna molt bones ajudes a famílies sense recursos o mames solteres.

Tens pensat ensenyar al teu fill les costums i tradicions de la teva terra?

Sens dubte! permetre-li que vegi tradicions i costums diferents sempre és bo per ells, els fa ser mes tolerants i enriquir-se amb el millor dels dos països. El meu marit per exemple, és de Puerto Rico, porta la salsa i el ritme a la sang i des que va saber que tindríem un bebè ja li tènia les” congas” preparades i el piano! (Que en Diego ja toca!)

També és divertit celebrar el dia d'acció de gràcies menjant gall d’indi i truita de patates, o esperar a Santa Claus i fer el “caga tió alhora!!

Explica’ns una recepta típica d’allà

Això si que serà difícil!! Realment no hi ha plat típic, es mengen moltes “hamburguers”, i hi ha molt bona carn de bestiar, tant en aquest estat com a Texas, un dels estats veïns, es molt normal cuinar barbacoes.

L'EVA ens ha explicat la seva història, ens deixes compartir la teva?